S’ha acabat el temps de neu, aquest cop trepitjarem prats i boscos de pi roig alpins, anirem al Pirineu.

Aquest cop som un grup numerós que sortim de diversos llocs, el primer punt de trobada és per esmorzar a Ribes de Freser, el segon punt, a l’inici de la sortida al pàrquing del collet de Cabanes, en principi el grup el formem 27 caminaires, si bé l’excursió inicial era anar cap a la font de l’Home Mort, una part del grup pel seu compte es decantà per pujar al Puig Dòrria.

Comencem la caminada fent pujada per la pista enquitranada cap el collet de les Cabanes, aquí fem la primera parada amb excel·lents Vistes al Puigmal i al Puig Dòrria, amb petites congestes de neu a les seves torrenteres. Durant una estona el camí es fa planer per un prat amb la sorpresa esperada que ens dona la benvinguda una carrerola de carreretes.

Però no venim a caçar bolets, hem de fer camí, que encara ens en queda un bon recorregut, aquí deixem el camí i amb un corriol ens endinsem dins d’un preciós bosc de pi roig, és evident, la estrepitant destrossa feta per la força del torb de l’hivern passat, que per aquestes contrades centenars d’arbres foren arrencats d’arrel i altres combinats pel pes de la neu acumulada, es varen partir per la meitat, un d’aquest arbres arrancats ens barra el pas i ens obliga a vorejar-lo. Passat aquest entrebanc seguim el nostre corriol sense cap més entrebanc.

Arribem a la font de la Margarida, ufanosa d’aigua, a més del brot d’aigua, aquesta també raja per diversos llocs. A partir d’aquest punt el camí s’estreny i s’accentua el seu pendent de baixada i al sortir del bosc se’ns obren una excel·lents vistes, i l’enclotat als peus del Puigmal on s’uneixen el torrent del Borrut  amb el torrent de la Font-sec, per formar el Riu de Tosa (al torrent de Burrut hi arriba el més lent i el més tossut)*. Aquesta unió de torrents forma una déu d’on sorgeix la font.

Passada la palanca que travessa el riu ja som al nostre objectiu, La Font de l’Home Mort.

Aquí fem parada i aprofitem per gaudir del paisatge, la parada no es gaire llarga ja que un nuvolot treu el cap per sobre la cinglera i la previsió de la “meteo” ens advertia de possibles pluges al migdia.

És hora de començar el retorn anirem pujant amb tranquil·litat i cadascú al seu pas, en arribar al collet de Cabanes surt el Sol i el nuvolot es dispersa, amb contacte mitjançant l’emissora amb els que han anat al Puig Dòrria, ens comuniquen que estan al cim i començant la baixada i que en tindran per més d’una hora i mitja, els 17 del  grup acordem anar a dinar que ja és hora, un quilòmetre més avall on hi ha l’àrea recreativa del Refugi de Corral Blanc, on hi ha una font i bancs.

Quant acabem de dinar arriba el grup que ha anat a pujar al Puig.  Mentre uns dinen, altres peten la xerrada i uns pocs fem una batuda per arreplegar uns grapats de carreretes, que si bé no n'hi ha moltes seran suficients per fer un fricandó per llepar-se els dits. La Presi aprofitant la sobretaula, lliga alguns caps pendents del seu mandat amb altres membres de la junta.

És hora de retornar cap a casa, i de fer tancaments ja que aquesta sortida és l’ultima de senderisme d’aquest curs, novament ens retrobarem al proper, per trepitjar aquestes muntanyes nostres tan estimades.

*- (Paraules de la nostra companya Anna Mallol).

Domènec Palau i Anna Tomàs (06/06/2026)