Aquest article no vol explicar etapa per etapa amb detall tota la ruta, ja que seria un escrit llarg i potser no gaire interessant per molts de vosaltres. La idea és transmetre en unes poques línies, la experiència de creuar de costa a costa el Pirineu per la seva vessant Sud amb BTT.
A finals de Maig encara estava amb les tables d'esquí de muntanya donant voltes pel Pirineu, quan finalment van dir.. Ja n’hi ha prou d’esquiar, tanquem temporada i no per “manca de neu”. No sé com ni perquè, en vaig despertar un dia de finals de Maig amb la idea de fer la clàssica ruta Transpirinenca amb BTT, del llibre de Laparra i Alfons Valls. Des de Llança (Girona) fins Hondarribia (Païs Vasc), 970km 25.000mt de desnivell, repartit en 16 etapes.
Sense dubtar-ho ni per un moment (cosa que encara em sorprèn), tenint en compte que en tot l'hivern només vaig agafar la bici 3 o 4 caps setmana.
Vaig fer les trucades de rigor als fanàtics, que segur els hi faria gràcia la idea. Finalment només en David va poder fer els canvis de guàrdia en el parc de Bombers i l’hi va quedar una setmana a partir del dia 20 d’Agost. La seva intenció serà fer les primeres 4 etapes, per mi genial! Començar amb ell o començar sol hi ha una gran diferència. Tenia per davant 2 mesos per posar-me les piles.
Corrien les setmanes i no veia que estigues fent massa d’entrenament. 2-3 sortides de bici de muntanya que sumarien uns 70km i 1800mt de desnivell, 2 -3 dies al GYM per treball de musculació, més 2 hores de bici estàtica, tot aquest treball per setmana. Tenint en compte que una setmana vaig agafar el refredat d’estiu.. Uff no se jo, però cada etapa son 70km 1700mt de desnivell positiu acumulat de mitja.
Vaig començar a tocar de peus a terra i a dir-me a mi mateix; Bé, bé, faré fins on digui prou, total no sóc un Màster de la bici, ningú m’espera al final i estic de vacances, el meu es l’escalada en roca i l’esqui.. I si em retiro el 4 dia amb en David? Doncs perfecte.. o faig una etapa més i el resta un altre any, etc...
És espectacular com treballa la nostra ment, quan ens estem preparant per a quelcom que pensa que no estàs a l’alçada.. És curiós.
Entre mig de tot em va venir una idea de crear un dels projectes esportius de iniciativa solidària en Metges Sense Frontera. Consisteix en una aportació solidària de tothom que volgués a traves de la seva pàgina web. Aprofitant qualsevol mena de projecte personal, esportius, culturals, etc.. El resultat no va estar gens malament, 200€ recaptats, destinats a mitjans de salvament i rescat. Un granet de sorra, però un plus de motivació per mi.
19 D’agost, feia una setmana que vaig deixar d’entrenar. El meu germà Lluís em porta fins a Llançà, punt de sortida de la travessa, en David arriba en tren. L’endemà a les 8,30h després d’un Croissant i un cafè ens posem a la feina, sembla que no hi pensem gaire amb la jornada que tenim pel davant.. Bé, ja pararem a fer un entrapà més tard.
El primer dia va ser una prova de resistència a la calor, fins a 42º per pistes sense arbres i un autèntic socarra’l. A qui va ser on els dos vam agafar un virus refredat estomacal, que 3 dies després va començar a fer acte de presència.
Destacar de les 2 primeres etapes l’entrada a la Garrotxa i baixada a Sadernes, no em deixar mai de sorprendre aquest indret boscós!
L’arribada a Camprodon, va ser el primer toc d’avís fort, vaig començar a veure que no hi anava massa ben entrenat, en David pel contrari es menjava els ports com si res, ell sí que va fer una feina de entrenament bona, va estar tot un mes fent Bici de carretera cada dia. Això vaig poder comprovar posteriorment, que és l’entrenament òptim per aquesta travessa. Ja que el 75% són ports de muntanya amb llargues pujades constants.
El 4 dia passaven entre Alp i la Molina, aquí va ser on el meu company va marxar aprofitant el Tren. El comiat va ser ràpid; David, té emporta’t això i això, és pes.. en total es va dur 600gr de material, (aquí tot pesa).
Encara havia de pujar a Coll de Pal, per les pistes d’esquí de la Masella. Va ser estrany de cop trobar-me sol, en aquests casos fas servir experiències passades d’altres activitats en solitari, (La ment un altre cop treballant, igual o més que el cos).
Bona baixada de Coll de Pal fins a Bagà, per pistes que mai ho diria que hi són.
Aquella nit a l’hotel vaig començar a notar els efectes del refredat, estirat al llit, el cor seguia bategant com una bomba.. Uff demà.. Calma.. Demà has d’estar bé.. (La ment treballant un altre cop).
Vaig despertar bé, aquella etapa Bagà-Noves del Segre, passant per davant de la cara Nord del Pedra i baixada cap a Tuixen, boníssima..!
De Noves del Segre a Llavorsí, aquí la ment va dir; Un dia de descans necessites per fer net el refredat o el que fos, que no et deixa estar al 100%. Vaig pensar que seria un bon punt, Llavorsí per fer una aturada d’un dia.
Poc abans en mig de l’etapa, en una parada per menjar, un home em va preguntar, si estava fent la travessa del Pirineu..? “Curiós, ho ha endevinat” al que li vaig respondre, el que anava dient a tothom; Bo.. Si, pot ser.. Ho estic intentant.. Ell em va respondre; Arribaràs perquè no estàs obsessionat i vas el que puguis ser..
El dia de descans, em va anar genial! Vaig agafar l’etapa fins la Vall Fosca, en certa forma renovat. Autèntica etapa d’alta muntanya, baixada de vertigen fins a Espuy.
Poc a poc, vaig anar agafant un bon ritme i una rutina de navegació. Cada dia sobre les 8,30-9h començava i feia jornades de 6-7h, vaig mantenir un ritme de 10km/h per dia.
La etapa 10, Senz-Servise. Després de fer el port de 1400mt per esmorzar i brutal baixada fins al poble de Laspuña (Carretera de Ainsa) amb la penya Montañesa de fons, em tocava pujar al poble Fanlo pel Cañon d’Añisclo i Ordesa. Sorpresa! Està tancat, obligat a agafar la carretera alternativa que dona una volta amb un extra de 10km i a ple Sol.
Les 13h de la tarda, vinga una barreta i per feina.. I aquí vaig tenir un error, mai podem baixar la guàrdia i menys no pensar.. La calor era insuportable a les 15h rondava els 42º, el sol a ple rendiment, cada petita ombra de cada corba parada, cap punt d’aigua, em quedava 200ml i 20km fins dalt del port.. Racionarem, una mullada de llavis cada 10’. De cop vaig tenir un suor fred i mareig, taquicàrdies.. Uff, crec que això pinta bastos...
En una parada, va aturar un cotxe i sense demanar res, va sortir un home i em va donar una ampolla d’aigua plena que duia en el cotxe.. Increïble qui ho diria.. La sort està del meu costat. 10km més tard a punt d’un altre recaiguda vaig arribar al poble de Buerba. Directe a menjar i després, recaiguda forta, per sort l’amo del bar on vaig menjar, va fer un truc a una amiga i em vaig quedar a passar la nit. La sort seguia del meu costat. A l’endemà una dutxa i un bon esmorzar, a veure con va.. 35km i vaig acabar el dia al poble de Fiscal, aquesta va ser l’etapa més curta, degut a que vaig dividir una en dos.
Aquesta nit vaig tornar a sentir els efectes del cop de calor de l’etapa anterior d’Ordesa i ves a saber si el virus encara culatejava. Nen! Si demà no estàs del tot bé, punt i final...
Al matí en va costar més del que tocava, però un noi que vaig coincidir en el Hotel, estava fent també la travessa i em va animar a fer aquesta etapa junts. Sense pensar-ho més i vaig començar, Etapa 11, Fiscal - Senegüé (Sabiñanigo). Va ser genial! Tots el fantasmes es van esvair. Una dia sense res destacable, un únic port de 1600mt i una baixada per pista que vam parar per descansar les mans del fre. Enorme es el qualificatiu!
M’acomiado del meu company d’etapa, ell seguirà una mica més.
Arribat aquest punt em queden 5 dies, la meva mentalitat va començar a canviar i ja veia que potser tenia opcions.. Bé, amb calma nen! Que pot passar de tot.. Ara la meva ment era molt més conservadora i prudent, però ho veia tot molt clar, que i com havia de fer les coses, el ritme, el moment de prendre el gel per donar-me un punt d’energia, que menjar i que no.. El cos parlava i de vagades jo parlava amb la bici que fes la seva feina, el GPS dones la ruta, les cames amb força, el cor bategués bé.. Tot fes la seva funció.
La rutina de travessa era ja constant; Cada dia quant arribava a lloc, rentar roba, posar a carregar els instruments, menjar, dormir fins les 18h, sopar a les 20h. Encara que les cames començaven a notar els Km. i desnivell acumulat.
L’entrada a Navarra, Etapa 13, Aragues del Puerto – Isaba, espectacular recorregut envoltat de parets de roca i boscos enormes.
Etapa 14, Isaba – Roncesvalles, Tot per bones pistes envoltades d’enormes arbres i solitària, l’arribada un fort contrast de trobar-me amb turistes i peregrins, després de dies només coincidim amb gent dels pobles i algun ciclista.. Sense més, amb ganes de començar demà.. 2 dies més i ja hi soc.. La gent em trucava i em preguntava, t’has mullat?, No! ni gota en 16 dies.. Estàs de sort.. , el que més em preocupava no era l’aigua, si no,una tempesta elèctrica a l’alta muntanya, sé el què és i no mola.
Les 2 últimes, les més explosives, pendents molt fortes, incapaç de pujar recta amb la bici, m’obligava anar fent girs.. Duríssim! Vaig entendre que mai no pots dir; Ja està.
I per fi l’etapa 16 i última, baixades per trialeres molt complicades i per rematar-ho, va caure’m tota l’aigua que fins ara no vaig veure.. Cap problema nen, és la última, la motivació a tope.
L’Arribada a la platja d’Hondarribia, va ser.. No sé.. Quant tot surt, tot va fluint i els problemes que venen se’n van i veus que ho estàs fent.. Només, vaig fer que donar les gràcies, per com va anar tot.
Quant vaig tenir la idea d'aquest projecte, en cap moment vaig pensar que seria a l’alçada de completar-ho i menys en solitari en 18 dies. Però la tàctica que vaig fer servir, va resulta ser bona, (Ja ho feia, quant em dedicava a l’alpinisme i em funcionava bé). Mai ser obsessiu, ser constant, pensar que demà pot acabar l’aventura, mantenir la guàrdia sempre, escoltar el que et diu el cos i la ment com a el teu millor company de ruta i el que també és molt important, estic de vacances! NO penso fer res que m’estressi! J
Algunes dades:
- 970km, 26.000mt en 18 dies. (17etapes+1dia de descans).
- 10km/h de mitja diària (60-70km, 1600mt de mitja al dia).
- 110 hores sobre la bici.
- 42000 K/cal consumides, 4 kg perduts.
- Bicicleta, Orbea OIZ M30 del 2018 (Cap problema mecànic,vaig canviar pastilles de fre a final de l’etapa 11).
- 7,2 kg de pes amb tot el material, repartit en;
- Un “Xurro” de 12-15L sota el seient, on duia el pes principal, dos porta eines repartits pel quadre, on duia, bateria, barretes energètiques, gels, eines, far, etc.. Motxilla Salomon 20L de running. Un bidó de 900ml en el quadre i 2 SoftFlask d’aigua de 250ml a les corretges de la motxilla.
David Abellán Hernández