Un estiu més, l’Agrupa organitza el seu campament de muntanya a finals d’agost , enguany a la Vall d’Ubaye en el Alps de l’Alta Provença, entre els Parcs del Queyras i el Mercantur. Una zona força muntanyosa plena de pics rondant els tres-mil metres i valls secundàries desconegudes per alguns de nosaltres. Estem ubicats en dos càmpings, ja que la manca de bungalous no ens permet estar junts, però vaja, estem tant propers que no passa dia sense retrobar-nos plegats. La dinàmica del campament és com altres anys; al vespre es proposen les idees per l’endemà i es fan els grups i distribució de vehicles. Cada dia hem tingut activitats per a tots els gustos i nivells, i per finalitzar el divendres vespre, al restaurant del càmping, fem un sopar de comiat a base de pizzes, burguers i tartiflette. I pel que fa a la meteo doncs hem estat de sort, ja que solament ha plogut la tarda del divendres.
A continuació un resum de les activitats:
Diumenge 21.
TORRENT DE PEDRES PLANES – PORTE DE L’ENFER. Com que ahir molts vam conduir força estona venint de Barcelona, uns quants fem una excursió de mitjana dificultat que ens porta a conèixer una bonica vall. La ruta comença prop del poble Jausiers, a les cases de La Chalenette. El corriol va proper al torrent i posteriorment amb una bones llaçades dins els bosc s’enfila fins arribar a la zona de prats, creua el riu i fa el descens passant per la Porte de l’Enfer i amb vistes a la Casacade de Pissoun. (7 km / +430m.)
PASSEJADA A MEOLANS. Uns altres fan una tranquil·la passejada des del mateix càmping fins al poble de Meolans-Revel, acabant amb forta pujada final fins al campanar que s’aixeca sobre un turó.
Dilluns 22
VALL ORONAYE I TÊTE VAUCLAVE– Avui de forma conjunta ens desplacem al coll de Larche. Una cop que som a l’aparcament es formen tres grups; un recorre la bonica vall sota les Aiguilles Orientals d’Oronaye fins l’estany del mateix nom (+440m); un segon grup supera l’estany per a pujar al coll de Roburent (+530 m.); i un tercer grup desviant-se de l’estany cap a la petita vall de Valclave, puja fins al coll, i pel vessant oest assoleix el cim Tête de Vauclave de 2.874 m. (14 km + 950 m.)
Dimarts 23
RUTA TURÍSTICA EMBRUN – Magnifica ruta turística que ens porta a conèixer la part baixa de la Vall d’Ubaye, l’embassament de Serre-Ponçon, la bonica i animada població d’Embrun amb la seva catedral I Casc Antic, i la visita a l’Abadia de Boscodon del segle XII. De tornada les curioses formacions de les “Demoiselles coiffees”. Un bon circuit per terres de les subcomarques de l’Embrunais i l’Ubaye
PIC LE GRAN BERARD . Un segon grup més reduït es desplaça al Pont de Berard, per sobre del poblet de Condemine-Chatelard per fer el Pic de Le Grand Berard. La ruta remunta l’extensa i llarga vall de Berard, i ja arribant al seu final es pot veure a la dreta el pic i la seva cresta amb els tres ressalts. L’aspecte sembla complicat, però a mida que es supera el coll de Parpaillon, es va cercant els millors passos entre la cresta i el vessant W, grimpant per terreny força dret i molt descompost fins el cim Grand Berard 3.046 m. Magnífic mirador de la zona. Es torna amb compte al coll i es baixa per la Vall de Parpaillon, també llarga i extensa però igual d’agradable fins una pista que amb pocs quilometres porta al Pont de Berard. (20,5 km. / +1.275 m.)
Dimecres 24
TÊTE SESTRIÈRE . Avui som quatre grups. Un es desplaça per una carretera (diguem-ne pista asfaltada.....) al coll d’Alos. Sortint d’aquest coll, l’itinerari recorre una panoràmica carena amb algun tram rocallós, pujant i baixant els seus colls i cims cap al NW fins assolir el pic de la Tête Sestrière 2.575m. Les vistes a vol d’ocell a ambdós costats paguen la pena. El retorn es fa per la mateixa carena.(12 km. / 590 m.)
PIC LE CIMET. Un segon grup es desplaça al refugi de la Cayolle. La ruta segueix el GR-56, sortint del Refugi de la Cayolle, per baixar a buscar el torrent de la Grande Cayolle i remuntar fins el Petit Col de Talon, que ens separa del Mont Pelat. A partir d’aquí el corriol a estones fonedís i força més dret, pren direcció Nord primer per la carena i posteriorment pel vessant occidental fins arribar al mateix cim del Cimet de 3.020 m. Amb extenses panoràmiques a 360º. El descens es fa pel mateix itinerari (13 km. 957 m.)
COLLET DE L’EQUELLE. Un altre grup es desplaça al coll de Vars. La ruta ben senyalitzada de groc s’enfila al panoràmic coll de l’Equelle (2.437 m.)El descens es fa pel costat oposat en vistes a Vars-Les Claux i voltant la serralada de la Quelle per un agraït corriol que travessa un tram de bosc i clarianes. (4,7 Km. +328 m.)
CASCADES DE COSTAPLANA. El Quart grup fa un Itinerari que sortint del poble de Lauzet, creua el riu Ubaye pel pont dels Moulins i remunta per un camí amb llaçades fins a les cascades de Costaplana. La ruta circular retorna al poble pel vessant oposat. S’acaba l’excursió al llac de Lauzet. (5,6 km. / +340 m.)
Dijous 25
PIC DE LA TÊTE D’ENCHASTRAYE. Ja quan dilluns vam anar a Oronaye, ens va atraure la propera vall de Lauzanier i la Tete d’Enchastraye. La ruta comença al coll de Larche i recorre l’àmplia vall de Lauzanier fins el llac del mateix nom. Continua l’ascens fins al llac Derriere La Croix. El cim queda a l’esquerra i cal superar un couloir molt pendent i pedregós fins a la bretxa d’Enchastraye. Un flanqueig entre blocs porta a la cresta final i al cim amb vistes espectaculars 2.954 m. (19 km. / +1.050 m.)
LAC DE LAUZANIER. Un petit grup també sortint del col de Larche fa la Vall de Lauzanier passant pels llacs de Lauzanier i Derriere-la-Croix. Descens pel mateix itinerari. (12 km. / +490m.)
COL DE LA BONETTE I LAC VERDET. Un altre grup força nombrós, fa la ruta turística per carretera al Coll de la Bonette, a 2.800 m i pugen al mirador del Cim de la Bonette (2.860 m) amb vistes espectaculars de 360º. Abans d’arribar a coll s’aturen per fer una caminada fins el bonic Lac Verdet.
Divendres 25
LES HAMEAUX DES THUILES La meteo anuncia forts ruixats per la tarda, així doncs decidim no desplaçar-nos gaire lluny i conjuntament fem el circuit de les Hameaux des Thuiles, una agradable volta circular que puja a Clot Meyran. (4,2 km. / +250m). A la tarda es fa bo el pronòstic i cau un fort i llarg ruixat.
Pic Grand Berard
Com ja és habitual en els darrers campaments d’estiu de la secció de muntanya, procurem fer una excursió a un dels cims emblemàtics de la zona, sempre que això sigui possible amb les nostres facultats: Al Vercors el Grand Vaymont, a Boí el Comaloformo, a Vesubie el Pic Gelàs, etc.... Enguany al campament a la Vall d’Ubaye (Alps de l’Alta Provença) també, doncs entre altres excursions volem ascendir al Grand Berard (3.046 m.)
És un cim del que n'hem obtingut diferents ressenyes i alguna de primera mà que ens han facilitat la Sara i en Josep Emili. Pinta bé tot i ser llarga. Així doncs amb dos cotxes el grup format per la Yolanda, Albert, Xavier, Miguel, Pere, Migue i Pep ens desplacem des del campament al nord del massís de Parpaillon, concretament al pont de Berard. En aquest pont comença l'ascensió per la bonica i llarga vall de Berard (S), primer per bosc i ben aviat per terreny obert de prats, fins arribar a la base del de Reverdillon on el terreny és més pedregós.
La visió sobre el pic del Gran Berard en els trams finals de la vall, resulta impactant amb els seus tres ressalts rocallosos per arribar al cim. Ens creuem amb un parell d’italians i els comentem les nostres intencions, i la seva resposta animosa entre conya i conya, és que si anem de randonnee no hi pugem i si som alpinistes endavant doncs cal fer una grimpada posant atenció a no relliscar. Doncs som-hi !!
Situats ja al Pas de Reverdillon, la perspectiva no és tant altiva, tot i que veiem que tal com diuen les ressenyes és una grimpada senzilla (I-II) però a estones exposada. Ens animem uns als altres i comencem a pujar. El primer tram és una tartera molt dreta que ens dona pas a la cresta; Anem per la cresta o fent petits flanqueigs pel vessant W cercant els millors passos. El terreny és molt descompost i cal parar compte a la caiguda de pedres.
Finalment trepitgem el cim coronat per un triangle metàl·lic. Estem contents doncs l’esforç paga la pena, tant per la ruta, la grimpada i per les magnifiques vistes a totes bandes. El company Migue no para de fer fotos i panoràmiques movent-se per l’estret cim.
I com sempre que fem un cim, ara cal baixar-lo. Ja coneixem el terreny i les seves dificultats, i això ens fa anar més lleugers tot i vigilar no fer passes en fals. Retornats al Pas de Reverdillon mirem enrere satisfets el pic, però cal no badar car just estem a la meitat del nostre itinerari i el temps va passant. Si bé de pujada ho hem fet per la vall de Berard deixant el pic a la dreta, ara baixem per la vall de Parpaillon (N) amb la mole del pic també a la dreta. Aquesta vall és llarga com la de Berard. Els primers trams són més pedregosos però aviat es transforma en extensos prats que molt a poc a poc van perdent desnivell. Arribats al fons de la vall, ja qui més qui menys notant la llargada de l’itinerari, seguim per la pista que amb quatre quilometres més entre bosc ens retorna al pont de Berard.
Cansats i satisfets dins el cotxe, ja estem pensant en fer d’aquí uns dies el pic de la Tete d’Enchastraye, però abans caldrà un bona dutxa i un bon descans.
Pep Molinos (20 a 27/08/2022)
