Després d’uns dies de “treball de recerca” per part del la vocal, semblava que la zona de les Bulloses, podria ser un punt menys perjudicat per la manca de neu que enguany afecta a les nostres muntanyes.
No obstant, tot i que el dia abans hi havia hagut algunes nevades, al apropar-nos, ja vèiem que aquest cop semblaven haver afavorit més la banda sud de la Cerdanya, on es veia una bona emblanquinada, però com que el nostre destí estava cobert per la boira, teníem l’esperança de trobar-hi uns mínim de neu (ja diuen que l’esperança és l’últim que es perd...).
Res més lluny de la realitat. En arribar a l’aparcament del Pla dels Avellans, veiem que sota la boira, només hi havia una minsa enfarinada. Després de discutir la jugada una bona estona, decidim deixar les raquetes als cotxes i fer a peu l’itinerari previst, una circular anomenada “La ruta dels 5 llacs”.
Ens posem en marxa i després d’un començament una mica dubitatiu, aconseguim enfilar el camí correcte. Anem caminant vora el riu, sense ni mica de neu, fins a un punt on sembla que l’hem de creuar. Les pedres rellisquen d’allò mes, però amb alguna sucada de peu a l’aigua i ajudant-nos els uns als altres, uns quants aconseguim creuar. Un cop a l’altra vora, no hi ha cap rastre de camí, i aviat ens adonem que no anem bé... i que una part del grup no ha arribat a aquest punt.
Una consulta detallada del track ens fa veure que ens hem passat una desviació i cal tornar enrere un trosset. Repetim l’operació de creuar el riu i un cop al bon camí ens reagrupem i comencem una forta pujada, que ens ha de dur al primer llac: L’estany Negre. Quan hi arribem ja s’ha esvaït del tot la boira i fa un bon sol.
Malgrat la manca de neu el lloc es preciós, amb l’estany glaçat, encara que a les vores hi ha força punts on aflora l’aigua. Després d’una bona estona fent fotos, continuem ruta, vorejant l’estany. Hi ha algunes clapes de neu, i en algun punt cal fer atenció a no relliscar, perquè sota l’enfarinada hi ha gel.
Després d’una altra pujada, arribem a l’Estany Llarg, molt més petit, però igualment glaçat i bonic i ja per terrenys més planers, el tercer (L’Estany del Racó). Hi ha algunes clapes de neu, però de poc gruix i extensió. Comencem a tenir ganeta, però decidim arribar a les Bulloses per dinar, o sigui que fem una petita ganyipada a peu dret i seguim.
Arribats a les Bulloses, anem cap a la presa tot comentant la gran quantitat d’edificis diversos que hi ha pels voltants, apart del refugi del CAF. Això i la molta gent que hi ha “pasturant” per la zona, en fa un espai molt turístic i poc de muntanya. Per sort la vista des de la presa compensa: Al fons, per sobre de les aigües gelades veiem el Pic de la Grava i els Perics i cap a l’esquerra treu el cap el Carlit.
A l’altra banda de la presa hi ha un espai pla i còmode per dinar i ens hi posem amb gana, mentre prenem el sol amb una temperatura totalment impròpia de l’hivern, que ens permet d’estar sense el més mínim abric. S’hi està tant bé que fins i tot hi ha alguna becaina.
Després del repòs, emprenem la tornada. Per tancar el cercle travessem el pla de les Bones Hores, amb vistes a les pistes de Font Romeu (dues ratlles blanques, en mig d’un paisatge totalment desproveït de neu). Passem pel bonic i gran Estany de la Pradella (el que fa 5) també ben gelat.
Quan deixem l’estany, seguim per un ample camí-pista, amb trams força pendents, on abunden les clapes de neu gelada, que ens obliguen a passar per les vores o per dins del bosc, si no volem fer alguna culada.
Finalment deixem la pista i per un curt desviament, arribem als cotxes.
A la tornada fem parada Puigcerdà per fer un cafè o una cervesa i comentar la jugada.
Ha estat una ruta molt bonica i malgrat que no hem fet servir les raquetes, hem passat un bon dia, envoltats de les muntanyes que tant ens agraden.
Rosa Maria Soler (17/01/24)
